La Wiki

La paraula WIKI té un origen hawaià que significa ràpid, però el seu significat tecnològic seria el d'un software per a la creació de continguts de forma col·laborativa. Llavors diem que un WIKI serveix per crear pàgines web  de forma ràpida i eficaç, a més d'oferir una gran comoditat als seus usuaris, ja que és molt senzill compartir fotografies, textos, hirpevíncles...

Podríem dir que la seva finalitat és permetre que un grup d'usuaris puguin crear pàgines web sobre el mateix tema, d'aquesta manera cada usuari aporta el seu propi coneixement perquè les pàgines web siguin molt més completes, creant així una comunitat d'usuaris que comparteixen continguts sobre el mateix tema. 

Els promotors de l'enciclopèdia lliure universal, comparteixen les seves definicions de un WIKI:

• Javier de la Cueva: "Un gigantesco tablón de anuncios donde cualquiera puede poner sus notas, borrar o modificar las de otros o crear enlaces".
• Juan Ramón Ruiz: "Son sitios web escritos en colaboración por un grupo de usuarios, que tratan sobre un mismo tema. Cualquiera que llega a un Wiki puede participar de inmediato y sus aportaciones son comentadas, ampliadas o corregidas por el resto. Para mi, es la primera herramienta verdaderamente útil en la gestión del conocimiento en red".

http://www.youtube.com/watch?v=jIgk8v74IZg

Experència propia amb les TIC

La meva experiènci amb les TIC ha estat bastant simple des de que era petita. A l'escola teniem únicament ordinadors a l'aula de informàtica, i els utilitzavem normalment per fer textos o be jugar amb el paquet d'activitats CLICK. A l'institut tot va començar a canviar, els ordinadors eren més moderns que a l'escola de primaria, però únicament els utilitzavem per a les hores de tecnologia, on ens enssenyaven a cerca a la xarxa i ha diferenciar els diferents usos de l'ordinador com a eina per a l'estudi. 

Ara be, per a mi unes de les millors experiències amb les tecnologies va ser en batxillerat, quan per primera vegada vem tenir loportunitat d'utilitzar una pissarra digital. Penso que és una gran eina, i que és útil per a qualsevol edat, ja que la interracció és molt més sencilla.

Aquestes experiències educatives amb la pissarra digital són les que estan més de moda, a més faciliten l'aprenentatge, ja que tant a grans com a petits poder fer exercicis interactius amb la resta de la classe és un tret molt divertit. Potser hi ha escoles que encara no utilitzen aquests sistemes, i penso que estaria molt be que tinguesin com a mínim una on poder experimentar, però jo per la meva part no deixaria mai el paper de costat, ja que hi ha assignatures com plàstica on el paper és el principal element a part de l'imaginació. En la següent imatge podem observar una situació molt exagerada, que penso que no té raó, ja que és massa exagerat encara que vol representar una societat en el canvi cap a les noves tecnologies. 

En el vídeo següent podrem veure l'importància que tenen les TIC a l'aula i com haurien de ser per a millorar totes les experipencies futures. 

L'organització de les TIC

El quadre esquema que podreu observar a continuació mostra tota la xarxa que formen les TIC com a eina per cercar, interactuar i aprendre dins les escoles o des de casa. L'esquema està centrat en el àmbit educatiu, tot i que sabem que pot abastir totes les edats i àmbits educatius. 

L'eix principal de l'esquema està dividit en quatre parts molt importants: principalment els eixos verticals que corresponen a la interacció dirigida i la oberta, aquestes dues interaccions estarien lligades a tota la informació que podem trobar a la xarxa i que ens poden ajudar a exercitar els nostres coneixements, sempre depenent de les exigències de cada usuari. Per una banda tenim la interacció dirigida, és a dir, tota una serie de continguts adaptats a la seva funció, la qual és ensenyar nous coneixements o bàsicament informar a l'usuari, a més moltes vegades aquesta interacció dirigida està marcada per pautes d'ús. Per una altra banda es troba la interacció oberta, és a dir, on molts dels usuaris poden compartir certa informació, i es genera un immens treball en equip, ja que cada un aporta els seus coneixements. 

En el eix horitzontal tenim: el focus en la disciplina i en les competències, aquests dos focus es centren majoritàriament en el àmbit educatiu, ja que tant l'un com l'altre promouen una exercitació pràctica dins la xarxa, que pot ser més acadèmica o lúdica. Per una banda tenim el focus en la disciplina, el qual està centrat bàsicament dins de l'educació i els avenços en llibres digitalitzats, materials electrònics... amb els quals es pot interactuar i exercitar tot allò que s'ha aprés. Per una altra banda està el focus en les competències, és a dir, està centrat en l'idea que hi ha una gran quantitat d'ofertes dins la xarxa a l'hora de trobar informació, però tot això adaptat als diferents usuaris i les seves necessitats, per als infants podria ser els jocs educatius per exemple. 

Com a conclusió, podem dir llavors que el sistema que composa les TIC, més concretament en el àmbit educatiu, és molt complex per la seva gran constitució però a l'hora té un funcionament molt senzill que ens facilita el seu ús i la tasca de compartir informació amb d'altres persones.